diumenge, 22 de maig de 2016

Paisatge amb ruïnes

  
  

Qui mira un temple enderrocat i veu
només pedres corcades en un erm:
columnes que no sostenen cap cel...

Què busca, què troba, què sent?
Sense passat ni memòria de res
no aprendrà mai que som temps.

JOSEP PIERA, El temps trobat

dilluns, 25 de gener de 2016

Coneixement i diversió. Incompatibles?

"Knowledge and Amusement" (1920). Il·lustració del dibuixant estatunidenc Winsor McCay (Spring Lake, Michigan c. 1867 o 1871- Nova York, 1934).

dissabte, 12 de desembre de 2015

Futbol i filosofia

Potser us sorprendrà que dediquem una entrada del bloc al futbol, però els punts de contacte entre l'esport rei i la ciència de les primeres causes sovintegen. Avui en veurem tres exemples que comentarem a classe. Abans, però, volem recordar aquella cèlebre frase de l'escriptor Albert Camus -qui fou porter del Racing Universitari d'Alger- en un cèlebre article que publicà a la revista France Football: "Tot el que sé amb més certesa sobre la moral i les obligacions dels homes, és pel futbol." Penseu-hi.

En primer lloc, veurem un sketch d'una de les sèries televisives més brillants (i hilarants) de tots els temps: Monty Python Flying Cirkus. Heu-lo a sota.


En segon lloc, llegirem un article del periodista i escriptor Enric González, qui durant molt temps féu unes excel·lents cròniques del Calcio, la lliga italiana de futbol, per al diari El País.


I, per últim, una il·lustració d'un dels dibuixants espanyols més punyents de l'actualitat, Miguel Brieva, qui beu de l'escèptica escola d'El Roto (Andrés Rábago). La imatge pertany a l'àlbum Dinero.

dissabte, 21 de novembre de 2015

Què és ser feliç?

En Zhida Chen, de 1r de batxillerat-A, ens ho explica així.

Jo crec que ser feliç és aprendre a conformar-se. I perquè s'entengui, ho explicaré amb un conte.

Fa molt temps, hi havia un home ric, però ell no era feliç. I així, un bon dia va decidir anar-se'n de viatge a la recerca de la felicitat. Un dia, passant per un camp, es va trobar un pagès i va preguntar-li: "Com puc ser feliç?". El pagès va raonar la pregunta i va demanar a l'home ric que cultivés la terra. Després del treball, l'home va asseure's a l'ombra d'un arbre, i el pagès li va donar un got d'aigua. En aquell instant, l'home va entendre que la felicitat és conformar-se amb el que ja tens, i després d'un dia dur de feina, tan sols el fet de beure un got d'aigua es pot considerar la felicitat.

La primera vegada que vaig llegir aquest conte, em va impressionar molt, i crec que això, justament, és ser feliç!

En Mario Amo, de 1r de batxillerat-B, ho veu altrament.

Per a mi ser feliç és sentir-te a gust i satisfet amb tu mateix, sense importar-te el que pensin o diguin els altres. És créixer i millorar dia a dia com a persona. En aquest sentit, a la vida de qualsevol existeix l'alegria i el dolor, situacions fàcils i difícils. El problema sorgeix quan donem més importància a les coses negatives i vivim les positives sense gaudir-les ni valorar-les prou. Una persona que sap ser feliç, gaudeix plenament de cada moment d'alegria, benestar, satisfacció o bellesa, per simple o petit que sigui. Ser feliç és trobar el costat bo de totes les coses, per difícil que això sembli, i saber afrontar les situacions que se'ns presenten sense por i amb valentia.


A partir de la lectura del mite de la caverna platònic, i posant-lo en relació amb la pel·lícula The Matrix (Larry i Andy Wachowski, 1999), plantejàvem les següents qüestions:

1. Què és per a tu allò real? És alguna cosa més que "el que pots sentir, olorar, assaborir i veure"?

2. Com podem saber si hi ha alguna cosa en realitat a part dels "senyals elèctrics interpretats pel teu cervell"?

3. Hi ha alguna manera de descobrir si el nostre món és real o imaginari? Estàs del tot segur que no estàs connectat ara mateix a Matrix?

Vet aquí un tast de les respostes que ens han semblat més interessants. Les ampliarem en un altre post.

   Realidad es un término con varias acepciones, entre las cuales se incluye explícitamente el término verdad. Aquello real o verdadero es algo a lo que se le ha dado decenas de interpretaciones a lo largo de la historia, y cuyo significado ha quedado a la interpretación de cada cual. Yo considero que lo real es aquello que está más allá de toda duda coherente. La realidad resulta incuestionable en cualquiera de sus aspectos, de manera que aquello real o verdadero es cognoscible en su totalidad y, por lo tanto, la realidad es el conjunto de objetos que podemos comprender. Este concepto es extrapolable a todas las dimensiones de la realidad, espacio y tiempo. Y, por lo tanto, sí,la realidad es algo más que poder sentir, oler, saborear y ver. La percepión resulta fútil si aquello que se percibe es confuso o erróneo, y no hablo de aparente, pues como puedo comprender la apariencia de un objeto, me resulta más cierto que un concepto matafísico inefable.

ISAAC CARDENETE 

   Lo real es todo aquel suceso o hecho que acontece en el universo y que a su vez puede ser demostrado mediante lenguaje matemático. Pero contradiciéndome a mi mismo ¿realmente el lenguaje matemático es tan complejo como para poder entender lo que nosotros conocemos como realidad? Tal vez hay cosas que ni siquiera nosotros hemos podido llegar a percibir y que, en el periodo de existencia de la raza humana, jamás llegaremos a notar. 
    Por supuesto que la realidad es algo más allá de lo que percibimos mediante los sentidos. Por ejemplo, nosotros, mediante la vista, percibimos un tipo de ondas electromagnéticas, pero de todos los tipos existentes, nuestros ojos abarcan una parte muy pequeña. No obstante, eso no quiere decir que las demás ondas electromagnéticas no sean reales, lo que también acaece con las ondas mecánicas que percibe nuestro oído. Por lo tanto, podemos concluir que nuestros sentidos son limitantes, y no nos sirven para interpretar la totalidad de la realidad, como tampoco lo es cualquier artefacto para medir parámetros, los también llamados "sentidos artificiales". Dado que solo podremos medir lo que sepamos que existe, si ignoramos la existencia de un suceso, ¿cómo vamos a interpretarlo? Además considero que la raza humana tampoco será capaz de entender el universo en su totalidad, debido a que llegará un momento en el cual la complejidad del universo será demasiada para nuestro cerebro.

RUBÉN NAVARRO